Creixement Associatiu. El paper dels plans estratègics.

•Desembre 21, 2010 • Feu un comentari


 

El passat dissabte vaig poder assistir a l’Assemblea Extraordinària del BACC ( Bicicleta Club de Catalunya). M’interessava especialment ( tot i no ser soci de l’entitat) ja que presentaven el seu primer pla estratègic 2010-2015 i per que qui el presentava era la Diana González companya del curs de Gestió i Direcció d’ONG que vaig fer l’any passat i pels que hi vam assistir això és senyal de portar a la pràctica els coneixements del curs al màxim nivell.

En aquest sentit m’ha fet gràcia intentar relligar el procés del BACC amb el que vam parlar a la sessió de Creixement del programa Teresa Claramunt.

Aquest any el BACC ha fet deu anys i a banda de celebrar-ho com cal han fet repàs de la feina realitzada i millor encara; han fet autocrítica, autoanàlisi i han projectat la seva feina pels propers cinc anys. El eixos temàtics del BACC són:

-Sensibilització: Al voltant de l’ús de la bicicleta i a través de projectes de sensibilització a escoles, per municipis etc…

-Incidència política: Amb la seva participació a la Federació ConBici, participant a comissions de la bicicleta a l’Ajuntament de Barcelona

-Serveis als Socis: Oferint l’assegurança, contactes amb empreses per ofertes intercanvi…

-Planificació i Recerca: Aportant idees i formes de treballar de països mes avançats en matèria de ciclisme urbà

A l’MLP podríem subscriure aquests 4 eixos en moltes de les nostres associacions de base si canviéssim les bicicletes per associacionisme educatiu, participació….i llavors em pregunto quants de nosaltres tenim pla estratègic???

Mirant-me el pla estratègic del BACC, més enllà de qüestions concretes, he trobat especialment interessant l’anàlisi de la situació actual, això és entreveure les oportunitats i amenaces futures, les pròpies debilitats i marcant-se objectius des d’allò més estratègic fins a la màxima concreció. Però també és interessantíssim el pla de transició d’ingressos que es marquen: passar d’un 80% d’ingressos d’administracions públiques a un 35% en cinc anys. Tot això a través de projectes de fundrising, de l’augment de socis i de l’enfortiment de la presencia de patrons i col·laboradors.

Curiosament ningú va posar en qüestió la necessitat d’augmentar els ingressos en convenis amb empreses i jo que pensava que el quòrum allà present seria més sensible que el nostre en aquests aspectes…això caldrà investigar-ho una mica més però em queda al cap la idea de la necessitat cada vegada mes imperiosa de les entitats en disminuir el percentatge d’ingressos per part de l’administració, i no se pas si és per que és qui és (administració) i per tant ja no és un pagador fiable, o per si es tracta d’una estratègia de diversificació com a cerca d’equilibri i estabilitat…

Em quedo amb tot això amb la frase del seu nou president com a exemple de com comença el creixement d’una entitat: “Tenemos que hacer nuestros a los cincuenta mil  usuarios del bicing.” que no es poco afegeixo jo….

Anuncis

Benchmarking Associatiu: Federació Catalana de Caça o com resoldre 2 moments d’una AGO.

•Novembre 25, 2010 • Feu un comentari

Jo estava “cotillejant” ( m’encanta posar entre comes allò que no se com s’escriu correctament però que m’estimo més dir segons la tradició oral del moment) el facebook i m’he preguntat:

-Durant el dia de Reflexió  es  pot fer campanya pel facebook?De fet, existeix el dia de reflexió reglamentàriament parlant? Si un Regidor o un membre de la xarxa facebook demana el vot…això s’impugna? La Junta electoral es manifesta?Si ho fa, impugna el Mur, la persona?Com que no hi ha l’opció “no m’agrada” al Facbook, com ho fa??. Més enllà encara: La Junta Electoral té Facebook?(resposta, si, n’he trobat cinc!!!)

Total, que buscant Reglament Electoral al nostre cercador omnipresent he trobat per casualitat el Reglament Electoral de la Federació Catalana de Caça .

I donant-li una ullada (vici professional?), he descobert que en els seus estatuts resolen dos temes que ens fan perdre bastant el temps a la resta d’organitzacions:

1-TOTHOM TE LA PAPERETA DE VOTACIÓ?? (quant temps perdut per culpa de “un moment que surto a buscar el documentillo”…)

“9. 3. L’Assemblea General Extraordinària començarà amb el recompte en veu alta dels membres presents a la reunió d’acord amb el cens electoral.

9. 4. A continuació, es concediran cinc minuts perquè els assembleistes que encara no tinguin preparades les paperetes per a la votació, puguin recollir-les amb discreció, per la qual cosa, s’haurà de disposar dintre de la sala d’un lloc adient, que respecti la confidencialitat, on hi hagi paperetes de tots els candidats.

jajaja estupendo no????M’imagino que si ho han posat als estatuts el descontrol de “Ay que me falta la papeleta” seria terrible!!!

Ah, i també és curiós que passi del 9.4 al 9.6 de cop….

2-PERÒ SI SEMPRE SURT TOTHOM APROVAT, PER QUE HI HEM DE PERDRE TEMPS?? ( això no ho podríem fer mes fàcil….o desde casa?)

10. 5. Si només és presentés o fos vàlida una única candidatura tancada, serà suspesa l’Assemblea General prèviament convocada, i no es procedirà a l’acte de la votació. La Junta Electoral en donarà compte a la Secretària General de l’Esport, del Consell Català de l’Esport a fi de què aquesta o la persona delegada, faci la proclamació del nou President i la Junta Directiva.

I apa tothom cap a casa a fer el vermut….

Rareses estatutaries…..que per cert m’han fet oblidar lo del dia de reflexió…


Eleccions 2010 600mg (II) via oral.

•Novembre 23, 2010 • Feu un comentari

Partit:Ciutadans

Cap de Llista: Albert Rivera.

Anàlisi de Composició: Sobre un fons blanc nuclear hi apareixen ,al fons de la imatge, nou persones nues ( cinc homes i quatre dones) i en primera línia de la perspectiva l’Albert Rivera sostenint un cartell de color taronja on hi ha escrit en imperatiu “Rebélate”. Aquest cartell , juntament amb un peu i un capçal també taronja, formen una triple marca.

Anotacions:

1-Segons el nostre diccionari diví ( godgle) el color taronja :

a-“Es un poco más cálido que el amarillo y actúa como estimulante de los tímidos, tristes o linfáticos” (Intuím doncs que C’s apunta al segment de la població depre??).

b-“Simboliza entusiasmo y exaltación y cuando es muy encendido o rojizo, ardor y pasión.”. Clar, això deu ser per guanyar-se els pro selección.”

c-“Utilizado en pequeñas extensiones o con acento, es un color utilísimo, pero en grandes áreas es demasiado atrevido y puede crear una impresión impulsiva que puede ser agresiva.” Deu ser que busquen el vot “rampell”???

d-“Posee una fuerza activa, radiante y expresiva, de carácter estimulante y cualidad dinámica positiva y energética”.D’aquí la mesura del seu us, no fos cas que la suma de Atrevido+Desnudos provoqués al personal. O serà que ens està dient que està tant bo que excita al personal de forma que se li posen nusos???

f-“Mezclado con el negro sugiere engaño, conspiración e intolerancia y cuando es muy oscuro , opresión.” Aiss….mala elecció de la jaqueta..

2-També és interessant saber que el nou és el número atòmic del Fluor ( per que l’Albert no es renta les mans en política, tot i que potser si que les dents), porta mala sort a la cultura japonesa i bona a la chinesa (“guiño” impepinable pel sector empresarial chino-català, o polítiques restrictives per a la planta Sony?).

3-Interessant comprovar com no porta ni corbata ni cinturó i per tant podríem deduïr que:

a) Està a punt de despullar-se com els de darrera…

b) S’ens mostra com una persona amb conviccions “olgaditas” com diu ma mare…

4- La tipografia del “Revélate” no us recorda a res???

per cert Rebel·lar-se porta “l·l” ( que jo faig faltes però no edito, ensobro i envió centenars d’unitats )… i  si us hi fixeu veureu que diuen que són independentistes…. seguirem observant…

Eleccions 600mg “via tópica ” (I)

•Novembre 23, 2010 • Feu un comentari

Aprofito que són eleccions, que en Joffre Villanueva ha escrit al seu blog i que vull aprendre a fer servir una aplicació del wordpress ( share this, la del wordpress)

Aquesta campanya electoral m’està resultant un pèl avorrida, em sap greu dir-ho però és així. I el debat electoral d’ahir el vaig trobar tumultuós, constantment senties algú dient “deixi’m acabar”, o “estic en el meu torn”. Culpa del Cuní, de no tallar-ho en el primer minut.

Avorrit, doncs, vaig mirar-me l’anunci de la CORI, aquests que venen de Reus i tenen la Carmen de Mairena de número dos. Error, perquè si vens de Reus, doncs et poses allà de número u i la Carmen que encapçali la llista de Barcelona, que aquesta dona ja podem considerar-la la successora de La Monyos, és un dels personatges més populars de la ciutat.

L’eslògan “Política Low Cost” té la seva conya, i assumeixo que de tant en tant és sa que apareguin propostes contraculturals per recordar-nos a tots que, per molt important que sigui la política, només és part de la vida. I que res, ni la vida mateixa, es pot prendre tan a la valenta. No és que pensi votar-los, però tenia curiositat.

Però em va decebre. Comença l’espot electoral i la segona proposta que fan és baixar impostots. Collons, per dir això no cal vestir-se d’Elvis, ni de pallasso ni de res. Et fots un traje car i ho casques tan ample, com fan tants altres. Va perdre tota la gràcia. Montes un partit per posar-ho tot potes enlaire i el primer que dius és això? Doncs quina merda, francament.

Em sembla que aquesta penya s’han cregut que tots els polítics són iguals i aleshores és clar, reprodueixen els tòpics més cutres.

Em temo que encara som lluny d’una Cicciolina (potser perquè no tenim un Partit Radical), un Jello Biafra (potser perquè no tenim uns Dead Kennedys) o un Coluche (potser perquè no som una República).

.

El Síndrome del Tercer Sector

•Novembre 15, 2010 • Feu un comentari

-I tu de què treballes?

-Jo soc Project Manager, de la divisió d’atenció al client d’una consultora internacional amb seu a Barcelona, i tu?

-Jo treballo de tècnic  a una entitat, una associació sense ànim de lucre.

Per que serà que intueixo que si hi hagués una tercera persona (aliena a les altres dues) escoltant la conversa, per exemple al metro, estaria pensant que mentre que el primer  té una feina seriosa en una empresa on de ben segur l’apreten molt, en la que ha de viatjar de tant en tant i que fan les coses al pur estil empresarial pero a canvi d’un sou raonablement bo, pensa també que el segon treballa en un lloc un pèl cutre, “de lo social” ( que és algo bo en si mateix pero que te tantes multiples facetes que es dificil definir) i per tant va més desestressat, ajuda als altres i cobra poc??

Algunes coses són certes d’altres versemblans i d’altes son “ben trobates” com dirien els catalans pensant que ho diuen els italians ( però no, comprovat).

Doncs algo així vindria a ser el síndrome del tercer sector, patit per algunes institucions, organitzacions i (increible però cert); patit per persones. I jo en soc testimoni i víctima fins avui. I dic fins avui ja que avui en una entrevista de feina m’han preguntat; escolta Marc mirant el teu currículum diria que ets de les poques persones que han estudiat i treballat en el que t’agrada no?? I jo he contestat amb un gran somriure que ho contestava a la perfecció!

Laicitat 500mg…Foro Espacio Libertad (II)

•Novembre 9, 2010 • 1 comentari
Signature du Concordat

Image via Wikipedia

I resulta que de la xerrada d’en Jean Michel Douconte aprenem que ja Napoleó va signar un concordat amb l’església, el de 1801, amb el que no pretenia separar església i  estat sinó mantenir els primers a ratlla a base de pel·les dels segons i per extensió manternir l’ordre social…”para mi no és el misterio de la rencarnación sino el misterio del orden público”. Per tant el concordat és una compensació per les amortitzación de la revolució, un intercanvi mecanicista per a que els sectors refrectaris de la revolució es tornéssin dòcils.  Llicó de Bonaparte: Qui paga mana.Em pregunto doncs si el servilisme de la nostra classe política a l’església  és per convicció o per que el teorema de Napoleó ja no funciona i s’ha donat la volta a la truita??. Qui paga, segueix pagant  i acota el cap. (una mica com la meva relació amb telefónica, bé ja no, que ara es diuen movistar)…

Laicitat 500mg…Foro Espacio Libertat (I)

•Novembre 8, 2010 • Feu un comentari

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Barcelona el Foro Libertad, el primer foro internacional sobre laicitat què ha aplegat a 280 persones en un eix temàtic: La laicitat.

Tot i que l’activitat quedava ignaugurada divendres a la tarda, els participants menors de 30 vam poder trobar-nos prèviament al llarg del matí de divendres, moment en que vem realitzar una visita a les entitats del Moviment Laic i Progressita ( MLP) i escoltar (embadalits) en Vicenç Molina i la seva particular forma d’expresar que és la laicitat.

A la presentació del Foro hi van assistir diversos representants institucionals així com membres de l’MLP,val a dir que va ser una jornada marcada per un fet extern: la visita del Dr Ratzinger en tant que cap de l’església catòlica a la ciutat de Barcelona. De les persones assistens a la taula d’obertura

destacaré la figura d’en Ricard Gomà i de la insitència en  el seu discurs de la paraula “pluralisme”. Barcelona com a ciutat pluralista ( sic!), Pluralització de les consciencies i pluralització de les creences, pluralitat de formes de conciència, pluralitat de mirada sobre la visita del Papa en el sí de l’equip de govern…tot molt plural però extranyament semblant al que Vicenç Molina comentava al llarg del matí com l’error de la mutliculturalitat.Per bé que pensava que no es mullaria en cap moment i tot quedaria en pluralitat de coses, finalment va acabar dient que les polítiques públiques han d’anar encaminades als drets civils i a la transformació social… menys mal.

Per la seva banda Ernest Maragall va fer un discurs impecable pel public a qui es dirigia.M’explico, va parlar de “nosotros los que estamos en el campo de  la laicidad”, sobre la necesidad de leer y conocer para entender” , dels Drets Humans sobre allò en el que construir la laicitat i sobre altres conceptes que de ben sefur haguéssim sotasignat la majoria dels que estavem allà. Però si bé es cert que en el cas de Ricard Gomà esperava més sang pel que fa a la visita del papa, de l’Ernest Maragall esperava que després de cridar a favor de la laicitat fes una proclama a favor d’una educació pública laica…i no ho vaig sentir pas. Ans al contrari  vaig començar a patir quan va dir que ” La escuela pública como espacio en el que el alumno puede expresar, escuchar y entender todos los rasgos culturales que nos definen ( incluyendo el echo religioso)”, està parlant de les “notres” arrels cristianes?? vol dir això que està a favor o en contra de la religió a les aules??? gallina de piel venint de qui ve….

 
%d bloggers like this: